Federació Catalana de Tennis de Taula

Història

Il·lustració anglesa dels inicis del ping pong

El 17 de Febrer de 1935 va néixer la Federació Catalana de Ping Pong, la qual té com a primer president en Ramón Farran (1935-1939) i com a clubs pioners el Peña Drive, El Nus, Ex-alumnes dels Maristes i el Club de 7 a 9. És l’època considerada com la prehistòria del tennis de taula català, on encara es juga amb pales de fusta i de suro i les pilotes eren d’un material força pesat. La federació neix amb l’objectiu d’aglutinar tota l’activitat d’aquest esport incipient que ja es ve practicant a Catalunya des del 1930. Els anys següents el tennis de taula català comenta a donar les seves primeres passes amb fermesa.

La guerra civil i la segona guerra mundial (1936-1945) suposaran però una frenada en la seva evolució, en gran mesura per la pèrdua d’alguns jugadors i per l’aïllament polític, social i esportiu d’Espanya. Tot i la realitat del context social, Barcelona és clara dominadora de l’activitat del tennis de taula estatal i aquest domini s’estendrà durant els següents anys. Els presidents que consoliden aquesta hegemonia catalana són l’Enric Mestanza (1939-1942), en Manel Brasó (1943-1944), l’Antoni Solano (1944-1946), en Ramon Utges (1946-1952), en Joan Brugada (1952-1953), Antoni Rossell (1953-1956) i en Joseph M. Puente (1956) interinament. I els jugadors més destacats de l’època Lolita Moliné i Alberto Dueso, i posteriorment, Nacha Hospital i Martí Olivar.

Torneig nocturn d’estiu.Club Tivoli. Bonet – Dueso.
Primera retransmissió per ràdio

La dècada dels 60 s’inicia amb la consolidació d’una figura mítica del tennis de taula català i estatal i emblema d’una nissaga excepcional; en Jordi Palés. Els seus èxits esportius s’estenen per arreu fins als 70 coincidint amb una creixent presència internacional dels nostres palistes rubricada amb l’or de Nacha Hospital al torneig de la FICEP disputat a Linz (Austria). L’any 1961 però, la Delegación Nacional de Deportes va decretar la dissolució de les federacions esportives catalanes i va crear les federacions provincials, i no serà fins el 1982 que no es tornarà a instaurar la federació catalana. El president de la catalana és alesmores en Narcís López Batllori (1957-1961) i els clubs capdavanters del període són el Tivoli PPC, el club de 7 a 9, el CT Barcino, el club Mayda, la Penya Solera, l’Epic de Terrassa, el Lindcolor Olesa, Club 21 i l’Ariel. A la ciutat de Barcelona es continua jugant en clubs de ball, mentre que a la resta de poblacions es creen clubs en entitats culturals, parroquials i esportives. Pel que fa al material, les pales de goma i espuma ja s’han imposat totalment, sent les raquetes “Stiga” les que gaudeixen de més prestigi per la qualitat de fusta i gomes.

Els germans Josep M. i Jordi Palés: Palés I i II

Tot i aquest context social i polític, el tennis de taula català viurà una època daurada. Els èxits internacionals del més jove de la nissaga Palés, en Josep Maria, l’arribada del tècnic txec Stipek i la visita de l’equip nacional xinès a diverses ciutats catalanes promocionen el nostre esport arreu, i la repercussió mediàtica del mateix arriba al punt més àlgid. Gràcies a aquests esdeveniments, el tennis de taula català creix en nombre de llicències i de clubs, amb un augment considerable de campionats al nostre país i dels contactes internacionals. L’eclosió final arribarà amb la celebració dels XXI Campionats d’Europa Juvenils a Barcelona el 1978, amb un èxit rotund de participació i organització.

Aquest moment d’expansió coincideix amb les millores del material de joc. El material que revesteix les pales experimenta una gran revolució: gomes més ràpides i aparició de la goma anti-top, que provoca gran desconcert entre els jugadors atacants. Les gomes japoneses “Butterflay” comencen a imposar-se al mercat català.

L’aparició de les sales de festa i les discoteques a finals dels 70 i a principis dels 80 frenarà aquesta eufòria viscuda els anys anteriors. Molts dels clubs de tennis de taula es veuen afectats per aquest fet, ja que una part important de la seva activitat econòmica que suporta l’esport són els balls de cap de setmana. D’aquesta manera, comencen a desaparèixer alguns clubs i els nous que apareixen ho fan amb estructures més esportives però amb un llarg procés de consolidació per endavant. El nostre esport ja està estés per tota Catalunya, i mostra d’aixó són l’Epic de Terrassa, el SCR El Ciervo, Falcons de Sabadell, el CTT Bagà, el CN Mataró, el Gimnàstic de Tarragona, el CTT Calella,…

El 29 de desembre del 1982 es reestableix la Federació Catalana i l’any 1985 es celebren les Noces d’Or de la FCTT. Coincidint amb l’efemèride, s’organitza l’Europa Top-12 i neix el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona. Es produeix, a més, un creixement considerable de les competicions catalanes: Campionats de Catalunya, Lliga Catalana, Campionats Comarcals, Tops,.. i també, gràcies al suport de la Direcció General de l’Esport s’estructuren plans de promoció i tecnificación, estades esportives, cursos d’entrenadors, xerrades tècniques, el projecte del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, escoles de tecnificació arreu del territori i el pla especial per als Jocs de Barcelona ’92.

Seran presidents de la FCTT en Joan M. Tarruella i en Jordi Prat, que tenen l’honor de restablir la FCTT, organitzar els esdeveniments del cinquantenari i potenciar la participació internacional de les seleccions catalanes. A més, es treballa en la preparació del gran esdeveniment esportiu de casa nostra: els Jocs Olímpics.

Pictograma dels Jocs de Barcelona 92’

Catalunya afronta il.lusionada el repte olímpic. Josep M. Palés, Anna Godes i Glòria Gauchia tenen l’honor de participar en la competició, on el tennis de taula ja s’ha consolidat com a esport oficial. Tot el món del tennis de taula català i d’arreu de l’esport té l’oportunitat de col·laborar com a voluntaris i contribuir activament en l’èxit organitzatiu i participatiu dels Jocs. Els presidents de la FCTT durant aquesta dècada són Jordi Prat (1985-1992 i 1998- ) i Jordi Serra (1992-1998) que posteriorment s’incorpora a la ITTF com a director executiu. Justament la ITTF aprova noves normes de reglamentació que pretenen fer més atractiu, especialment per a les retransmissions televisives, el tennis de taula. Els partits deixen de disputar-se a 21; ara, són a 11. La mida de la pilota també augmenta.

Sara Ramírez
Cedida per cortesia ITTF
Marc Duran
Cedida per cortesia ITTF
Gàlia Dvorak
Cedida per cortesia ITTF

A partir del 2000 els clubs professionalitzen més, els jugadors canvien de club i de regió, i fins i tot de país, en funció de les ofertes que reben. S’incorporen a les màximes competicions jugadors xinesos, romanesos, russos, anglesos, suecs, holandesos... La competició guanya en qualitat, tot i que les diferències entre clubs es fan més evidents a causa dels recursos econòmics i subvencions que disposen. A casa nostra i gràcies al treball tècnic de base, es consolida una nova fornada de jugadors que puja amb força i s’instal.la a l’elit de les generacions joves d’Europa: Gàlia Dvorak, Sara Ramírez i Marc Duran, els quals van obtenint pòdiums internacionals a nivell d’equips i individual. La confirmació és la medalla de plata obtinguda per Dvorak i Ramírez als Campionats del Món Juvenils jugats a Àustria el 2005.

Wang Hao guanyador de la Copa del Món de
Barcelona 2007 en derrotar Ryu Seung Min

Paral.lelament, la ITTF adjudica a la FCTT l’organització de la Copa del Món 2007, amb la participació dels 16 millors jugadors del rànquing mundial, que van oferir un gran espectacle per al públic present al pavelló de la Vall d’Hebron i per a tots els seguidors que varen seguir la competició per TV. Un cop més, el voluntariat va tenir un comportament sensacional. Els jugadors xinesos van exhibir la seva superioritat: Wang Hao, en va ser el guanyador davant del coreà : Ryu Seung Min; altres palistes van ser Wang Liqin, Ma Lin, Timo Boll, Werner Schlager, Vladimir Samsonov... i l’invitat, Marc Duran.

L’any 2010 la FCTT compleix 75 anys de vida.



Llegeix el resum complet de la història del tennis de taula català
escport.cat
bcn.cat
diba.es
ufec.cat
Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes.
L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.