Filus, Gardos i Cassin, espectacle d'alta volada al TICB 2022

Un dels millors jugadors europeus del moment, un il·lustre veterà que ja sap què és guanyar el torneig i un dels joves a qui s’augura més projecció de futur en el tennis de taula continental. És la fórmula amb la que s’ha composat la relació de participants d’alt nivell internacional del 35è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, que es disputarà el dissabte 26 de novembre, a partir de les cinc de la tarda, al poliesportiu La Salle Bonanova. 

Al costat de Quadri Aruna, que com ja referíem en una informació anterior serà el cap de sèrie número 1 i defensarà el títol assolit l’any passat, l’alemany Ruwen Filus, l’austríac Robert Gardos i el francès Alexandre Cassin partiran com a principals candidats a arrabassar el lloc més alt del podi al jugador nigerià. 

Ruwen Filus, col·leccionista de medalles amb Alemanya 

L’actual número 21 del rànquing mundial, l’alemany Ruwen Filus, serà el cap de sèrie número 2 del Ciutat de Barcelona, en el qual prendrà part per primera vegada en la seva ja dilatada trajectòria. Nascut a Bückeburg fa 34 anys, Filus ha estat en l’última dècada un clàssic en els podis dels campionats d’Europa. El graó que més ha freqüentat ha estat el més alt de la competició per equips, ja que fins a sis vegades s’ha proclamat campió continental amb la selecció d’Alemanya. En concret, als campionats absoluts celebrats a Sopot (Polònia) el 2011, Schwechat (Àustria) el 2013, Iekaterimburg (Rússia) el 2015, Luxemburg el 2017, Nantes (França) el 2019 i Cluj-Napoca (Romania) el 2021. No va ser d’or però si d’una meritòria plata la medalla que també va aconseguir amb la selecció germànica al Campionat del Món de Halmstad (Suècia) el 2018, només superats per la totpoderosa Xina. 

Fora dels èxits d’equip amb una selecció de la qual sense ser-ne mai la primera figura fa més d’una dècada que n’és peça fixa fruit de la seva fiabilitat, Ruwen Filus té també al seu palmarès internacional dues medalles en proves de dobles, ambdues aconseguides al Campionat d’Europa que es va disputar a Alacant el 2018. Fent parella amb Han Ying es va proclamar campió continental de dobles mixtos, mentre que amb Ricardo Walther va pujar també al podi de la prova de dobles masculins per recollir la medalla de bronze. 

Pel que fa a actuacions individuals, destaquen en el palmarès de Ruwen Filus els cinc tornejos del circuit professional que ha guanyat al llarg de la seva carrera, el més recent aquest mateix any al WTT Contender d’Almati (Kazakhstan). A nivell de clubs, és jugador des de fa una dècada del TTC Rhönsprudel Fulda-Maberzell, amb el qual ha estat tres vegades subcampió de la potent Bundesliga alemanya i va ocupar un remarcable tercer lloc la temporada passada. 

Robert Gardos, un vell conegut torna al Ciutat de Barcelona 

Vuit anys després de la seva última participació al torneig barceloní, Robert Gardos es retrobarà el dia 26 amb el públic català a La Salle. El jugador austríac d’origen hongarès buscarà la seva tercera final al Ciutat de Barcelona, un partit que en cas d’arribar-hi i guanyar-lo li donaria la seva segona àmfora de campió tretze anys després del primer títol. Va ser el 2009 quan va pujar al graó més alt del podi en una edició en la que es va imposar en semifinals al xinès nacionalitzat austríac Chen Weiching i en la final a l’alemany d’origen ucraïnès Dimitrij Ovtcharov, que va tornar a ser el seu oponent en la final del 2014. Aquesta vegada, però, es van invertir els papers respecte a cinc anys enrere i el títol va ser per a un Ovtcharov que iniciava una sèrie de quatre finals consecutives al torneig barceloní, de les quals va guanyar les dues primeres i va perdre les dues següents. 

L’actual número 41 del rànquing mundial i jugador de l’SPO Rouen francès va néixer a Budapest fa 43 anys i va viure a Hongria fins els catorze, quan la seva família es va traslladar a Àustria en un moviment que inicialment no va fer que deixés de representar Hongria en les competicions internacionals. A partir del 1998, però, va triar competir en representació d’Àustria, país del qual n’havia obtingut la nacionalitat dos anys abans. 

Encara sota bandera hongaresa, Robert Gardos va avisar del seu potencial quan es va proclamar campió d’Europa cadet el 1993 a Ljubljana (Eslovènia), un títol individual al que va afegir en aquell mateix campionat el de dobles mixtos. Gairebé tres dècades després, aquelles dues medalles estan acompanyades a la vitrina de Gardos per una desena més que ha anat acumulant en Campionats d’Europa absoluts al llarg de la seva longeva trajectòria. Les tres d’or les va aconseguir liderant la selecció d’Àustria que es va proclamar campiona d’Europa el 2015 a Iekaterinburg i proclamant-se campió d’Europa de dobles amb el seu compatriota Daniel Habesohn el 2012 a Herning (Dinamarca) i el 2018 a Alacant. Dues plates i quatre bronzes completen el seu palmarès continental en proves de dobles i per equips, a més de la medalla de bronze individual que va aconseguir al Campionat d’Europa del 2008 a Sant Petersburg. 

Per què no quedi cap dubte que la veterania no és cap obstacle per continuar engrandint el seu historial d’èxits, les dues últimes medalles de Robert Gardos són recents, ja que les va aconseguir aquest estiu passat al Campionat d’Europa que es va celebrar a Munic, en el marc d’un multiesdeveniment que va acollir la competició continental de diverses disciplines esportives. Amb Habesohn van ser subcampions de la prova de dobles masculins superats només en la final pels suecs Mattias Falck i Kristian Karlsson, mentre que al costat de la campiona individual Sofia Polcanova es van penjar la medalla de bronze de la prova de dobles mixtos a l’Audi Dome de la capital bavaresa. 

Un il·lustre veterà en plena vigència de rendiment i èxits és doncs la carta de presentació de Robert Gardos en el seu retorn a La Salle, on el públic podrà tornar a gaudir d’un dels jugadors més talentosos que ha donat el tennis de taula europeu en les darreres dècades. 

Alexande Cassin, un dels joves amb més potencial per explotar 

Gairebé vint anys més jove que Robert Gardos és el francès Alexandre Cassin, que emula però la mateixa figura del jove jugador emergent i amb gran potencial per explotar que en el seu dia també va encarnar el palista austríac. Seria sobrer dir això si no fos que Cassin presenta un palmarès envejable en Campionats d’Europa de Joves, en els quals es va proclamar campió de les proves individuals fins a tres vegades en el seu pas per les categories cadet i júnior. Va començar a donar mostres del seu potencial proclamant-se campió d’Europa cadet el 2012 i el va confirmar amb els títols de campió d’Europa júnior del 2014 i el 2016, a més de liderar la selecció francesa en els títols per equips dels campionats del 2015 i el 2016. 

Nascut fa 24 anys en un dels territoris francesos d’ultramar, l’illa caribenya de Guadalupe, Alexandre Cassin té pendent ja com a sènior assolir aquell gran èxit que faci inscriure el seu nom al quadre d’honor d’una gran competició, però hi ha cert consens entre els entesos que és dels joves més a tenir en compte per fer un important salt de qualitat a mesura que en els pròxims anys es vagi produint un relleu generacional al tennis de taula europeu. De moment, el que ja ha aconseguit Alexandre Cassin és fer-se un lloc a la selecta Bundesliga alemanya, i en l’àmbit individual va donar molt a parlar en el Campionat del Món absolut que es va disputar l’any passat a Houston, on va arribar fins els setzens de final eliminant pel camí al suec Mattias Falck, setè cap de sèrie del quadre individual. 

El dia 26 de novembre a La Salle, Ruwen Filus, Robert Gardos i Alexandre Cassin, al costat de Quadri Aruna com a cap de cartell d’aquesta edició, lluitaran cara a cara amb el Ciutat de Barcelona en joc alhora que tindran també un gran motiu per sumar esforços en una mateixa direcció, la d’oferir al públic català el millor espectacle esportiu possible en la tradicional cita amb el tennis de taula d’alt nivell internacional.